AUDITORI MUNICIPAL DE VILA-REALDIUMENGE 22 DE JUNY, 18 HORES
ENTRADA: 3 euros
sábado, 14 de junio de 2008
domingo, 8 de junio de 2008
CRÒNICA D'UNA REPRESENTACIÓ
Divendres passat, dia 6, Melpòlia Teatre va actuar a l'IES Sos Baynat de Castelló, la primera actuació per "contracte" i la quarta en la encara curta trajectòria del grup.
Hi havia nervis i motius no en faltaven: primera actuació sense el nostre públic habitual, debut de Rafa, desconeixements de les condicions "tècniques" del local, públic escolar -el públic més difícil-, temps molt just per a arribar, per a preparar-nos...
A les deu i quinze, eixida de l'Institut. Com sempre, un grup d'incondicionals, amb la nostra directora Lucía al cap, s'encarreguen del transport.
Uns minuts després, arribada al Sos, descàrrega i connexió amb Fàtima, la professora que porta el teatre a aquell Institut i "col·lega" de la Mostra. Més nervis: l'escenari és més menut del que pensàvem, als costats hi ha tan poc d'espai que al traspassar el telons laterals es cau a terra, si no es fa atenció; a més, hi assistiran unes 120 persones; Manuel, l'encarregat de la música, no pot veure des de el seu lloc les entrades i eixides dels actors, amb les conseqüents complicacions...
Però bé, no hem de perdre la calma. Ràpidament ens organitzem. Mentre l' uns s'ocupen de la escenografia, d'altres controlen i preparen l'atrezzo i, entre tots, trobem solucions: les dues professores, Luz i Imma s'ubicaran cadascuna a un lateral per tal d'evitar que la gent que isca d'escena caiga de l'escenari, la escena V del Acte II -la més perillosa de totes, els que heu vist l'obra ja sabeu per què- s'assaja minuciosament...
Dotze i vint, comença l'obra. Darrere els telons, estem patint... el públic no riu! Passen uns quants minuts, comencen a sentir-se unes tímides rialles que, amb uns quants minuts més, es transformen en riallades generals, els actors van relaxant-se, la música entra a temps... tot va bé.
Arribem a la temible Escena V, Acte II. Un paravent de la escenografia està a punt de caure amb els moviments dels actors, es senten veus atemorides entre el públic, no passa res... El ritme és massa ràpid, hi ha massa confusió, l'escenari es queda ple de plats, però... el públic riu i aplaudeix amb ganes.
Ja està, ara ja ha passat tot. Entre bambolines, ens relaxem, seguim la música, ballem, ens divertim... els actors- es nota- també en gaudissen i el públic, no cal ni dir-ho, és un públic ja entregat que s'ho està passant d'allò més bé.
Un hora més tard, aproximadament, arriba el final. Eixim a l'escenari, ovació general quan es presenten els actors, fem col·loqui amb el públic, rebem felicitacions i més felicitacions, també un record del nostre pas pel Sos, ens fem les fotos de costum, desmuntem, arrepleguem i cap a casa.
A l'Institut, dinem tots junts -a les quatre de la vesprada!-, analitzem el que ha estat el dia i projectem el futur immediat, alguns i algunes fan "el burro" -encara cal descarregar nervis- i per fi -a les huit de la nit!- ens decidim a anar cadascú a sa casa, cansats, molt cansats però feliços. Ho hem tornat a aconseguir: n'hem gaudit i hem fer gaudir del teatre!
Enhorabona a tots!
Per cert, el debut de Rafa, molt bé.
El grup amb Fàtima i Lucía, després de la representació
Hi havia nervis i motius no en faltaven: primera actuació sense el nostre públic habitual, debut de Rafa, desconeixements de les condicions "tècniques" del local, públic escolar -el públic més difícil-, temps molt just per a arribar, per a preparar-nos...
A les deu i quinze, eixida de l'Institut. Com sempre, un grup d'incondicionals, amb la nostra directora Lucía al cap, s'encarreguen del transport.
Uns minuts després, arribada al Sos, descàrrega i connexió amb Fàtima, la professora que porta el teatre a aquell Institut i "col·lega" de la Mostra. Més nervis: l'escenari és més menut del que pensàvem, als costats hi ha tan poc d'espai que al traspassar el telons laterals es cau a terra, si no es fa atenció; a més, hi assistiran unes 120 persones; Manuel, l'encarregat de la música, no pot veure des de el seu lloc les entrades i eixides dels actors, amb les conseqüents complicacions...
Però bé, no hem de perdre la calma. Ràpidament ens organitzem. Mentre l' uns s'ocupen de la escenografia, d'altres controlen i preparen l'atrezzo i, entre tots, trobem solucions: les dues professores, Luz i Imma s'ubicaran cadascuna a un lateral per tal d'evitar que la gent que isca d'escena caiga de l'escenari, la escena V del Acte II -la més perillosa de totes, els que heu vist l'obra ja sabeu per què- s'assaja minuciosament...
Dotze i vint, comença l'obra. Darrere els telons, estem patint... el públic no riu! Passen uns quants minuts, comencen a sentir-se unes tímides rialles que, amb uns quants minuts més, es transformen en riallades generals, els actors van relaxant-se, la música entra a temps... tot va bé.
Arribem a la temible Escena V, Acte II. Un paravent de la escenografia està a punt de caure amb els moviments dels actors, es senten veus atemorides entre el públic, no passa res... El ritme és massa ràpid, hi ha massa confusió, l'escenari es queda ple de plats, però... el públic riu i aplaudeix amb ganes.
Ja està, ara ja ha passat tot. Entre bambolines, ens relaxem, seguim la música, ballem, ens divertim... els actors- es nota- també en gaudissen i el públic, no cal ni dir-ho, és un públic ja entregat que s'ho està passant d'allò més bé.
Un hora més tard, aproximadament, arriba el final. Eixim a l'escenari, ovació general quan es presenten els actors, fem col·loqui amb el públic, rebem felicitacions i més felicitacions, també un record del nostre pas pel Sos, ens fem les fotos de costum, desmuntem, arrepleguem i cap a casa.
A l'Institut, dinem tots junts -a les quatre de la vesprada!-, analitzem el que ha estat el dia i projectem el futur immediat, alguns i algunes fan "el burro" -encara cal descarregar nervis- i per fi -a les huit de la nit!- ens decidim a anar cadascú a sa casa, cansats, molt cansats però feliços. Ho hem tornat a aconseguir: n'hem gaudit i hem fer gaudir del teatre!
Enhorabona a tots!
Per cert, el debut de Rafa, molt bé.
El grup amb Fàtima i Lucía, després de la representació
Alguns membres del grup a la porta de l'IES Sos Baynatsábado, 1 de marzo de 2008
PRESENTACIÓ: ... Per fí tenim nom!
Abans de tot, benvinguts i benvingudes tots els que arribeu a llegir aquestes pàgines !
Aquest és el blog del grup de teatre de l’IES Professor Broch i Llop. El grup creat el curs passat 2006-2007, té, a partir d’enguany, dos subgrups: el que amb el nostre llenguatge denominem “el grup dels majors”, els fundadors, i el “grup dels menuts”, el futur. Dos subgrups amb un mateix objectiu: gaudir i fer gaudir d’el teatre. Bé, si seguiu visitant de tant en tant aquest blog ja ens anireu coneixen!
I ara, després de quasi un any de propostes, discussions, deliberacions, indecisions... ens hem batejat! El nostre nom Melpòlia Teatre és una barreja un poc sui generis dels noms de les dues muses del teatre grec: Melpomene, musa de la tragèdia i Talia, musa de la comèdia. Potser, com sempre passa, a algú no li agradarà però a nosaltres ens resulta melòdic, exòtic i representatiu ja que la primera obra que vam escenificar va ser una tragèdia i la que ara estem muntant és, naturalment, una comèdia.
Ah! I també tenim una mascota! És un camell vingut amb molt bona companyia directament de terres canàries. El seu nom... Prestofito. És un poc lleig, pobret, però molt simpàtic. Amb ell i amb tots vosaltres, els que des de el principi heu cregut i seguiu creient amb nosaltres travessarem els deserts d’incomprensions i intolerància fins arribar al nostre oasis, un camí que esperem llarg i fructífer.
Gràcies a tots!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
